detall nota de premsa

Carolina Pascual destaca que una de les fortaleses de la Comunitat és comptar amb una conselleria que uneix innovació, universitats i ciència

30/03/2021
Carolina Pascual destaca que una de les fortaleses de la Comunitat és comptar amb una conselleria que uneix innovació, universitats i ciència

- La consellera destaca que el talent i la transferència de coneixement generen la possibilitat de connectar la investigació amb la innovació per a arribar a les empreses
- S'ha presentat el 'Diagnòstic post-COVID de l'R+D a la Comunitat Valenciana en el marc de l'Estratègia d'especialització intel·ligent RIS3-CV'



La consellera d'Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, Carolina Pascual, ha assenyalat que "una de les fortaleses de la Comunitat Valenciana és comptar amb una conselleria que defineix l'estratègia d'innovació i les polítiques de suport al Sistema Valencià d'Innovació, alhora que compta amb les competències d'educació superior i de ciència".

La consellera ha destacat que "tenim la possibilitat d'actuar sobre el sistema investigador; connectar-lo a través de la innovació amb les empreses; apostar pels mitjans tecnològics necessaris; cohesionar, donar suport i potenciar el sistema científic valencià, i, finalment, generar i atraure talent, com a peça bàsica en tot aquest engranatge".

Pascual ha fet aquestes declaracions durant la seua intervenció en la inauguració de la jornada 'Diagnòstic post-COVID de l'R+D a la Comunitat Valenciana en el marc de l'Estratègia d'especialització intel·ligent RIS3-CV', que ha desenvolupat l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques.

L'acte, que s'ha transmés en directe per la web, ha comptat també amb la participació del president de la Confederació Empresarial Valenciana (CEV), Salvador Navarro, i d'Ernest Reig, catedràtic d'Economia Aplicada de la Universitat de València, que ha presentat l'informe 'Anàlisi de l'economia valenciana i el Sistema Valencià d'Innovació. Diagnòstic en el context actual'.

Així mateix, durant la jornada s'ha fet una taula redona sota el títol 'Reptes de futur de l'especialització intel·ligent a la Comunitat Valenciana', en què ha participat la directora general d'Innovació, Sonia Tirado, junt amb altres representants de CCOO-PV; la Xarxa d'Universitats Valencianes per al Foment de la Investigació, el Desenvolupament i la Innovació (RUVID); la Confederació Empresarial Valenciana (CEV), i la Xarxa d'Instituts Tecnològics de la Comunitat Valenciana (REDIT).

Per la seua banda, la directora general d'Innovació, Sonia Tirado, ha abordat en la seua intervenció "la transversalitat de l'Estratègia d'especialització intel·ligent, que és l'eina de coordinació de tot el Sistema Valencià d'Innovació".

Tirado ha recordat que la RIS3-CV és "un requisit imprescindible per a la recepció de les ajudes europees de l'Objectiu polític 1 'Una Europa més intel·ligent, promovent una transformació econòmica innovadora i intel·ligent' i que per això la Conselleria compta en els pressupostos de 2021 amb una partida de 734.000 euros per a actuacions d'impuls a aquesta estratègia".

Per això, per a la Generalitat, 2021 és l'any de l'impuls a l'Estratègia RIS3, amb actuacions que ascendeixen a un total de 734.100 euros, entre les quals s'emmarca l'actualització de l'estratègia.

Nova anàlisi de l'R+D+I valenciana

A la fi de 2016, la Comissió Delegada per a la Ciència, Tecnologia i Innovació del Consell de la Generalitat va aprovar l'Estratègia d'especialització intel·ligent per a la investigació i la innovació a la Comunitat Valenciana (RIS3-CV).

L'avaluació intermèdia de l'Estratègia RIS3-CV es va dur a terme en la segona meitat de 2019, en un context molt diferent de l'actual, en el qual les conseqüències de la crisi sanitària sobre el teixit productiu valencià i espanyol obliguen a un replantejament del model productiu amb l'objectiu d'afrontar i adaptar-se al sorgiment de nous mercats i noves demandes.

Ateses aquestes circumstàncies, és necessari disposar d'una nova anàlisi del context de l'R+D+I valencià, que preste atenció a les implicacions que tindrà la nova situació post-COVID-19 en l'àmbit de la investigació i la innovació a la Comunitat Valenciana.

Diagnòstic en el context actual

El nou document 'Anàlisi de l'economia valenciana i el Sistema Valencià d'Innovació. Diagnòstic en el context actual' és, per tant, la base per al disseny de les polítiques d'investigació i innovació i la reformulació de l'Estratègia d'especialització intel·ligent, que s'hauran de dur a terme per al pròxim període operatiu 2021-2027.

L'impacte i les conseqüències de la crisi sobre l'economia de la Comunitat Valenciana i el sistema regional d'innovació s'han examinat en l'informe, el diagnòstic del qual s'ha centrat tant en l'anàlisi actualitzada del context econòmic i social valencià, després de la crisi sanitària de la COVID-19, com en la revisió del context de l'R+D+I a la Comunitat Valenciana, mitjançant un estudi del Sistema Valencià d'Innovació. També s'ha tingut en compte la percepció que tenen els mateixos actors del sistema sobre les característiques i la situació de la innovació a la Comunitat Valenciana i els principals reptes.

Sistema Valencià d'Innovació

El Sistema Valencià d'Innovació (SVI) es caracteritza per l'heterogeneïtat dels seus agents i la seua dispersió geogràfica al llarg del tot el territori de la Comunitat Valenciana, la qual cosa exigeix un important esforç de coordinació i connexió entre els seus components.

La proporció d'empreses que innoven és més gran entre les grans que entre les xicotetes, però la intensitat d'innovació en les pimes valencianes que innoven és més important que en les seues homòlogues espanyoles i també més gran que en les grans empreses (tant valencianes com del conjunt d'Espanya).

El gasto en R+D entre 2010 i 2019 ha anat creixent a la Comunitat Valenciana i, encara que està per davall de la mitjana espanyola, hi ha una implicació creixent de les empreses valencianes en les activitats d'R+D. El sistema universitari, en 2019, va absorbir el 42 % del gasto total en R+D de la Comunitat Valenciana i compta amb la disponibilitat de capital humà més gran en l'SVI.

La disponibilitat d'un nombre suficient d'investigadors de qualitat és una clau fonamental per al bon funcionament d'un sistema d'innovació. Així, a la Comunitat Valenciana el total del personal que treballa en activitats d'R+D se situa entorn de les 20.000 persones, la qual cosa representa un 10 % del total de l'ocupació a la Comunitat Valenciana, proporció un poc inferior a la mitjana espanyola.

El sistema d'innovació requereix especialment persones formades en matèries STEM (ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques) i el percentatge de personal empleat que compta amb aquesta classe de qualificació és inferior que en regions que compten amb un sistema d'innovació més desenvolupat, com és el cas de Madrid, Navarra, el País Basc i Catalunya.

Enquesta

Un altre dels objectius del document és captar la percepció que tenen del Sistema Valencià d'Innovació els seus propis actors. Per a fer-ho, s'ha realitzat una enquesta a membres de més de 250 institucions, associacions empresarials i empreses individuals, amb la col·laboració de la Direcció General d'Innovació, la qual cosa ha permés assolir un total de 140 qüestionaris completats.

Després d'analitzar-ne els resultats, els enquestats han destacat com a fortaleses reconegudes del Sistema Valencià d'Innovació la disponibilitat de personal investigador i tecnòleg, el finançament provinent de fons europeus i de la Generalitat i el treball d'aquesta última per a fomentar la innovació i coordinar als agents que formen part del sistema.

Com a debilitats crítiques, en canvi, hi ha la dificultat per a desenvolupar una carrera científica estable, el finançament de l'R+D+I per part del sector privat i l'eficiència en l'obtenció de resultats. En aquesta categoria s'enquadren també tres aspectes relacionats amb les polítiques públiques, com ho són la difusió dels resultats obtinguts, les accions dirigides al foment de la inversió privada i el grau de prioritat concedida a l'R+D+I per les administracions públiques.

Les dues oportunitats que han sigut identificades com a més importants estan relacionades amb l'impacte de l'actual pandèmia, i es tracta de valorar la innovació i la investigació i accelerar les tendències tecnològiques preexistents.

Altres dos aspectes que adquireixen una importància notable són les oportunitats que ofereix Europa, tant per l'increment dels fons europeus destinats a l'R+D+I com per la prioritat que la Unió Europea concedeix a l'R+D+I en els programes de finançament que està llançant.

Finalment, la implementació de l'Estratègia RIS3-CV, la posada a disposició d'instruments publicoprivats per al foment de la innovació i l'atracció de noves inversions i el retorn d'empreses prèviament deslocalitzades són també oportunitats considerades pels agents.

L'amenaça més important per als enquestats és l'excessiva burocràcia i el complex marc regulador a què s'han d'enfrontar les organitzacions que vulguen actuar en matèria d'innovació.

També són importants l'infrafinançament que hi ha a la Comunitat Valenciana, la dificultat per a atraure i retindre capital humà d'excel·lència, els riscos de deslocalització de les activitats productives, la dificultat de les pimes per a ser innovadores i la falta d'adequació del capital humà a les necessitats específiques del mercat, pel que fa a la necessitat de comptar amb suficient personal format en les disciplines de l'àrea STEM.

L'enquesta pretén, a més, fer llum sobre els reptes a què s'enfronta el Sistema Valencià d'Innovació, des del coneixement i l'experiència dels agents que el conformen.

El grau de consens és molt elevat pel que fa a aportar una gran importància als reptes següents: generar, atraure i retindre talent; reforçar la col·laboració entre empreses, universitats, centres d'investigació i instituts tecnològics; avançar en la transformació digital del teixit productiu; avançar en la digitalització i la modernització de la gestió de l'Administració pública; impulsar la incorporació del coneixement científic i tecnològic en l'empresa; desenvolupar noves activitats orientades cap a una economia sostenible i circular; augmentar la dimensió i la competitivitat de les empreses valencianes, i executar l'Estratègia d'especialització intel·ligent de la CV (RIS3-CV).

El document inclou informació sobre l'impacte de la pandèmia en el teixit productiu i la societat valenciana, que ha evidenciat una notable vulnerabilitat davant dels efectes econòmics. No obstant això, s'ha constatat com la crisi sanitària ha revalorat enormement el paper de la investigació i de la innovació com a mecanisme de resiliència i de resposta davant d'un xoc exogen de magnitud gran.

Percepció positiva de la innovació valenciana

L'enquesta ha revelat que la RIS3 és àmpliament coneguda pels agents de l'SVI. La gran majoria dels enquestats (un 68,6 %) opina que el nivell d'innovació a la Comunitat Valenciana és semblant al d'Espanya, un 22,1 % que se situa entre les comunitats autònomes que més innoven i només un 9,3 % que ho fa entre les que menys. Són els empresaris els que tenen una millor percepció sobre la innovació que es desenvolupa al territori valencià, seguits dels científics i científiques i els tecnòlegs i tecnòlogues.

Destaca també l'oportunitat important que suposa la instrumentació i l'aplicació de l'Estratègia d'especialització intel·ligent (RIS3-CV) una vegada adaptada a la situació post-COVID-19. El nou marc financer pluriennal 2021- 2027 de la Unió Europea i la possibilitat d'aprofitar els fons procedents del programa NextGenerationEU són aspectes clau per a la Comunitat Valenciana.

Així mateix, les persones enquestades han valorat com a primordials alguns aspectes per a facilitar el desenvolupament de la innovació a escala regional. Pel que fa a l'R+D+I, hi destaquen: comptar amb una R+D+I orientada a resoldre els reptes de la societat; una xarxa d'institucions i agents d'innovació disponible; capital humà disponible per a desenvolupar-la; la importància que les empreses li atorguen; la grandària de les empreses; la col·laboració entre els agents; les polítiques públiques per a fomentar-la; el finançament, i la prioritat que li assignen les polítiques de l'Administració pública.

Quant a la valoració de la situació en què es troba la Comunitat Valenciana en matèria d'innovació, el consens és molt ampli a l'hora de reconéixer que l'SVI compta amb una bona dotació de capital humà, tant pel que fa a personal investigador científic com tecnòleg, i també hi ha un acord notable quant a l'existència d'una àmplia xarxa d'agents per al foment de l'R+D+I a la Comunitat Valenciana i el paper fonamental que tenen els fons europeus per a finançar-lo.

Altres temes que s'han abordat en l'enquesta són la prioritat que la política valenciana assigna a l'R+D+I i l'eficiència d'aquestes activitats; la col·laboració entre les empreses i els agents científics i tecnològics i entre tots els agents, i la importància del finançament privat de les activitats d'R+D+I.

En aquest sentit, els aspectes pitjor valorats estan relacionats amb les polítiques públiques per a incentivar la inversió privada en R+D+I i amb la difusió i la promoció dels resultats que s'assoleixen en matèria d'innovació.

Arxius relacionats